Vivim envoltats de mitjans digitals les 24 hores del dia, ja siguin mòbils, tauletes, rellotges intel·ligents, ordinadors o pantalles publicitàries. La majoria de la població hem hagut d’aprendre a navegar per aquesta exposició omnipresent ja en l’edat adulta. Les noves generacions, en canvi, han començat a relacionar-se amb l’entorn digital des del naixement. Aquesta relació amb les pantalles en ple procés de desenvolupament cognitiu, motor i social dels petits ha despertat preocupació a pares, mares, investigadors i administracions. Enmig d’un debat que encara és plenament obert, intentar esbrinar la quantitat màxima, o òptima, de temps de pantalla que és recomanable per als nens és tot un repte. En aquest document presentem algunes indicacions per a famílies basades en allò que s’ha publicat per part de les entitats i agents de referència.
Agents que recomanen evitar o limitar l’ús de pantalles
L’Organització Mundial de la Salut va publicar l’any 2019 unes recomanacions estrictes sobre el temps d’exposició dels infants a vídeos o jocs online. La OMS afirma que aquesta exposició no s’hauria de produir en el primer any de vida i rarament en el segon. Els infants de 2 a 4 anys no haurien de passar més d’una hora al dia davant d’una pantalla. Aquestes recomanacions s’emmarquen en el context de l’elaboració d’unes directrius d’un comitè d’experts sobre activitat física, sedentarisme i son per a nens menors de 5 anys.
L’American Academy of Pediatrics també recomana evitar l’exposició a eines digitals per sota dels 2 anys (excepte en el cas de les videotrucades). A preescolars, proposa limitar-ne l’ús a no més d’una hora diària de contingut d’alta qualitat. Per als nens de primària i adolescents, recomana que la utilització de dispositius digitals no desplaci altres activitats “analògiques” importants, com ara dormir, realitzar activitat física o assistir a àpats familiars. En qualsevol cas, per a qualsevol edat recomana als adults compartir i supervisar l’ús que fan els menors d’aquests continguts i eines digitals.
Per la seva banda, l’American Academy of Child and Adolescent Psychiatry també va emetre unes directrius el 2016, que va actualitzar el 2020, en què informava que, de mitjana, els nens d’entre 8 i 12 anys als Estats Units passen entre 4 i 6 hores al dia mirant o utilitzant pantalles i que els adolescents hi passen fins a 9 hores. En aquestes pautes, l’organització alertava que un ús excessiu pot provocar problemes i recomanava limitar l’ús de pantalles en menors de 18 mesos a només videotrucades. Entre els 18 i 24 mesos recomanaven exposar els nens només a programació educativa i amb supervisió. Pel que fa als nens de 2 a 5 anys, recomanaven el consum de contingut no educatiu a una hora en dies laborables i a 3 hores en dies de cap de setmana. Per a majors de 6 anys, recomanaven fomentar bons hàbits d’ús i limitar les activitats que incloguin pantalles.
La Generalitat de Catalunya, en el context del Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, ha publicat l’any 2022 la guia Les Tecnologies digitals a la infància, l’adolescència i la joventut. En aquest cas, les limitacions son encara més estrictes i recomanen que els nens no utilitzin cap tipus de pantalla fins als 3 anys. En els infants de 4 a 6 anys, recomanen limitar-ne l’ús a menys d’una hora diària, que ha de ser acompanyada. En els nens de 7 a 12 anys proposen un increment progressiu i supervisat fins a una hora diària com a màxim.
Efectes negatius de la utilització excessiva de les pantalles
Aquestes directrius cap a la limitació o fins i tot l’evitació dels continguts digitals i multimèdia apunten a un seguit de perjudicis d’aquestes eines en la salut d’infants i adolescents:
- Fomenten un estil de vida sedentari i augmenten el risc d’obesitat infantil i diabetis. Quant al risc d’obesitat, un estudi realitzat amb infants d’entre 2 i 11 anys va mostrar que s’incrementa quan el televisor és a l’habitació.
- La utilització de pantalles pot afectar els patrons del son.
- Les activitats realitzades amb pantalla augmenten el nivell d’alerta del sistema nerviós central, la qual cosa pot augmentar l’ansietat.
- Hi ha el risc d’exposició a contingut inadequat, desinformació o a contactar amb desconeguts en línia.
Hi ha efectes negatius sobre la cognició, el llenguatge i la salut mental dels infants?
Fins ara hem equiparat el concepte exposició a pantalles, que inclou mirar directament mòbils, tauletes, però també televisió, al concepte utilització d’eines digitals, que obre un ventall molt divers d’interacció, com ara veure continguts audiovisuals com a espectador, jugar a videojocs, publicar contingut a internet o relacionar-se a través de xarxes socials. Està clar que quan parlem d’utilització d’eines i dispositius digitals estem davant d’una activitat complexa en la qual hi ha diversos factors implicats.
Pel que fa a la mera exposició a pantalles, els possibles efectes negatius que s’han descrit tenen a veure amb hàbits de vida saludables relacionats amb la prevenció de l’obesitat infantil, amb hàbits d’higiene de la son, amb la realització d’activitat física i amb evitar problemes d’ansietat en els nens.
L’any 2020, un estudi va trobar una associació entre l’augment de l’ús de pantalles i la menor integritat microestructural de les vies de substància blanca del cervell que donen suport al llenguatge i a les habilitats precursores de l’alfabetització en nens de preescolar. De tota manera, els mateixos autors reconeixen que calen més estudis, especialment durant les primeres etapes de desenvolupament del cervell.
Això no obstant, la utilització d’eines i plataformes digitals implica quelcom més que només l’exposició a pantalles. Implica un contingut que es consumeix, un ritme i una manera de consumir aquest contingut, un context familiar determinat on s’empra l’eina digital, unes dinàmiques socials que s’estableixen i també un seguit de conseqüències del mon digital sobre el mon analògic.
Per exemple, encara que hi ha estudis que suggereixen un efecte de l’exposició a pantalles sobre els resultats en tests de desenvolupament, els mateixos autors admeten que tant el temps davant la pantalla com el rendiment a les proves es van associar amb una varietat de factors a nivell personal i contextual, com ara els ingressos familiars, la depressió materna, el son del nen, si al nen se li llegeix regularment i si l’infant era una nena. Això suggereix que, en la propensió d’un nen a passar un temps de pantalla excessiu, poden influir molts factors del context.
D’altra banda, un estudi associava negativament el temps de pantalla als 2 anys amb el desenvolupament de les funcions executives en nens dels 2 als 3 anys, que son un conjunt d’habilitats relacionades amb el control inhibitori, la memòria de treball i la flexibilitat cognitiva.
Quant a la relació entre la utilització de pantalles i l’adquisició del llenguatge dels petits, encara falten resultats sòlids que mostrin una influència directa, ja que hi ha encara hi ha poques publicacions al respecte. Per exemple, un estudi al 2019 va trobar una associació significativa entre l’ús del mòbil i un retard de la parla, declarat pels pares, en nens de 18 mesos. Un estudi de 2013 va trobar resultats preliminars (no significatius) que suggerien que els nens que miraven més de 2 hores de televisió al dia augmentaven les probabilitats d’obtenir puntuacions baixes a proves de comunicació.
Pel que fa a la manera en què consumim contingut digital, un estudi va trobar que, en moments de lectura de contes compartits entre pares i infants, pares i fills verbalitzaven i col·laboraven menys quan empraven llibres electrònics interactius que quan feien servir llibres impresos. D’altra banda, un estudi de neuroimatge publicat a Nature Communications el 2018 apuntava que la utilització de xarxes socials pot afectar el cervell dels adolescents, ja que alguns sistemes neurals estan encara per desenvolupar i estan experimentant canvis. Específicament, les xarxes socials podrien contribuir a una major sensibilitat al rebuig que es produeix en línia, a l’acceptació, a la influència dels companys i a les interaccions amb molta càrrega emocional. Els processos subjacents de recompensa social, de processament d’emocions, de la regulació i de la construcció de la imatge dels altres podria, a més, fer que els adolescents siguin especialment susceptibles a notícies falses, auto-expectatives poc realistes o emocions que regulen mitjançant l’ús advers dels mitjans.